Les tradicions de Catalunya explicades en dos minuts: d'on vénen, quan es fan i què signifiquen. Cada dada té la font enllaçada.
És la dansa popular considerada el ball nacional de Catalunya. Es balla en rotllana, agafats de les mans i mirant al centre, puntejant els compassos de la música que toca la cobla. La paraula serveix tant per al ball com per a la música.
Tothom s'hi pot afegir en qualsevol moment, sol o en parella, menys en concursos i exhibicions. Sembla senzilla, però s'estructura en tirades i cal comptar els compassos.
Són torres humanes que es fan des de fa més de dos-cents anys: n'hi ha referències ja al segle XVIII al Camp de Tarragona i al Penedès, com a evolució de la muixeranga valenciana. Des dels anys vuitanta s'han estès per tot Catalunya.
Des del 16 de novembre de 2010 són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Hi ha prop d'un centenar de colles, i molt poques han aconseguit castells de deu pisos.
Diables, dracs i bèsties de foc corren pels carrers amb pirotècnia, i el públic juga a esquivar-la. Té les arrels en el ball de diables, documentat ja al segle XII.
La forma actual és del segle XX: va néixer de manera improvisada en cercaviles de festa major i es va estendre als anys vuitanta i noranta.
És la festa de Berga per Corpus: representacions al carrer, els entremesos, amb molt de foc i participació de tota la ciutat.
El 1983 la Generalitat la va declarar Festa patrimonial d'interès nacional, i el 25 de novembre de 2005 la UNESCO la va reconèixer com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.
Dansa col·lectiva molt antiga on els balladors fan picar rítmicament bastons curts de fusta seguint una coreografia, amb gralla, flabiol o tamborí.
Se sol ballar en grups de 8 a 16 persones en dues fileres. Hi ha danses semblants a moltes zones d'Europa i del Mediterrani.
És el Dia del Llibre i de la rosa. Des del segle XV és costum regalar una rosa vermella, «com la sang del drac». Als anys trenta s'hi va afegir el costum de regalar un llibre.
Avui ja no importa qui regala què: roses i llibres omplen els carrers de tot Catalunya.
Celebra el solstici d'estiu amb fogueres, revetlles i petards. També se la coneix com la nit del foc o la nit de les bruixes.
L'origen és anterior al cristianisme. L'Església la va fer coincidir amb el naixement de sant Joan Baptista, el 24 de juny.
Es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada, i es beu moscatell. Les castanyeres venen castanyes torrades en paperines de diari.
Ve d'antics àpats funeraris, i la festa tal com la coneixem s'origina a finals del segle XVIII.
És el dolç que tradicionalment regalen els padrins als fillols. Simbolitza que s'han acabat la Quaresma i les seves abstinències.
La primera referència escrita és d'un poema del 1474, al primer llibre literari imprès a la península Ibèrica.
És la figura del pessebre que fa les seves necessitats amagada en un racó. Segons l'etnòleg Joan Amades, fertilitza la terra i per això es considera un símbol de fortuna.
Va entrar al pessebre a finals del segle XVII o principis del XVIII. El clàssic porta barretina vermella, però cada any se'n fan de polítics, actors o futbolistes.
És un tros de tronc que es posa a casa, normalment el 8 de desembre, tapat amb una manta perquè no tingui fred i se li dona menjar cada dia. Per Nadal se'l fa «cagar» regals a cops de bastó.
És una tradició de segles lligada a la natura, la fertilitat i el solstici d'hivern. També es fa a Andorra, a l'Aragó i a Occitània.
Llesca de pa sucada amb tomàquet madur, oli d'oliva i sal. Es considera el plat paradigmàtic de la cuina catalana. A Ponent i al Gironès en diuen pa amb tomata.
Ve del pa amb oli de tot el Mediterrani. Antigament era un àpat de pagès i es menjava amb una arengada a sobre.
Pastissets de massapà d'ametlla, sucre i ou, sovint arrebossats de pinyons. Són especialitat tradicional garantida (ETG) per la Unió Europea.
Semblen hereus dels panets que es portaven com a ofrena als difunts. Joan Amades en situa l'origen a Reus.
De llet, ous i sucre, amb una capa de sucre cremat a sobre. És el dolç català més conegut.
Ja surt als receptaris medievals i està documentada a la literatura catalana des del segle XIV.
Calçots a la brasa servits en teules, que es pelen i se suquen en salvitxada o romesco. Després, carn a la brasa.
Es creu que va néixer a Valls a finals del segle XIX. La gran festa popular de Valls se celebra a finals de gener des del 1982.
Coca allargada amb fruita confitada, pinyons, crema o llardons. És la menja de la revetlla.
Ve del cóc, un tortell rodó que recordava el culte al sol. Segons el cuiner Ignasi Domènech, ha de ser el doble de llarga que d'ampla.
Recipient de vidre amb dos brocs per beure vi a galet, sense tocar-lo amb els llavis. És un dels símbols tradicionals de Catalunya.
El nom podria venir del llatí porrum, el porro, per la forma del cos.
Gorra de llana en forma de bossa, normalment vermella o morada, pròpia dels homes.
La primera imatge coneguda és en una carta nàutica de Jafudà Cresques (1375-1377), on la porten mariners mallorquins.